Ara fa uns dies que no parem de sentir a parlar del mateix, el fred. Aquest fenòmen que ens visita any rere any i que mai deixem de trobar-lo excepcional, o si més no, el més fort des de la nevada del 62.
Per culpa d'unes isòbares mal fotudes, un fred siberià ha congelat les idees dels nostres camarades de club. Ningú proposa, ningú desperta, tothom es resguarda a casa i espera a que vinguin dies millors.
La depressió de la bicicleta es fa palesa, la veig dia rere dia amb les rodes que es desinflen, llàgrimes que cauen del bidó i no són pas de la condensació.
Tenim ganes de sortir i aquest cap de setmana ho farem, no sabem fins on ni com acabarem, però la bici, aquest cap de setmana tornarà a sentir l'escalfor del vell culot.
jajajajaja, m'ha agradat molt el teu article!
ResponEliminaA veure si aquest pont trobo el temps que no he tingut últimament, per estrenar l'apartat de reportatges gràfics i acabar l'escut del club! Si puc també posaré un xat al blog per coordinar millor les sortides.
Demà estreno pedals, sabates, guants, fundes per les sabates, mitjons tèrmics i un mòbil HTC que em farà la ruta i el perfil! Crec que em faltarà un gorret!
pilla una braga o altrement dit buff
ResponEliminasempre va be i mai fa nosa