Sr. Pau Baig, fer-ho al revés és lo que mana la tradició. Saps i notes lo que és que et surti el cor per la boca, les palpitacions t'arriben al cap, el cervell es comença a desfer i et preguntes, què cony foto jo aquí ?? Et recordo que fa uns anys el teu pare va caure pujant la rampa del 22%. Apa, ànims !!
Déu n'hi do amb el perfil!!
ResponEliminaJa tinc ganes de fer l'etapa al revés!
Sr. Pau Baig, fer-ho al revés és lo que mana la tradició.
ResponEliminaSaps i notes lo que és que et surti el cor per la boca, les palpitacions t'arriben al cap, el cervell es comença a desfer i et preguntes, què cony foto jo aquí ??
Et recordo que fa uns anys el teu pare va caure pujant la rampa del 22%.
Apa, ànims !!
Jo també soc del club que ha caigut pujant el Rat Penat. En defensa pròpia haig de dir que portava una motxilla plena a l'esquena
ResponEliminaPues, yo estuve ayer... la satisfación de subirlo es mucha, pero creo que tardaré "un tiempo" en volver, hasta que se me olvide la experiencia.
ResponEliminapero, hay que subirlo.
Carles, lo de mon pare no és de fiar, perquè l'he vist caure molts cops de costat, en pla, per no ser prou hàbil traient-se els pedals!
ResponEliminaAcabo d'encarregar un compact i pinyonera de 27. Amb això segur que pujo! (ni que sigui fent les meves esses)