Ruta Pirinenca 3 Nacions 2011

Aquest diumenge 19 de juny, el meu germà Roger i jo, vam assolir amb èxit la 32a edició de la Marxa Cicloturista “Ruta Pirinenca de les Tres Nacions”.

* Roger i Pau (per David Ruiz)

Sortíem a les 8 del matí de Puigcerdà, amb un fred important. Fins que no ens va tocar el sol, encara a Puigcerdà, em pensava que cauria de la bici, dels forts tremolors que patia. Per sort el fred va durar poc i val a dir que va fer un dia perfecte per anar en bici. Ni fred, ni calor, ni vent.

Només sortir, el meu germà ja es va despenjar perquè no volia anar amb tot el pelotón (segons ell, si cau el primer, cauen tots). Així doncs que vam fer els primers 20 km sent un grupet de 5 bicis. Vam anar atrapant ciclistes i vam acabar sent uns 20 fins a la Seu d'Urgell. Allà vam avançar el David Ruiz que ens va fer un parell de fotos (jo no el vaig reconèixer).
Poc abans d'arribar a Andorra, ens vam creuar amb el Carles Soler i el Josep Franco que anaven d'Andorra a Vilanova amb bicis plegables!!

* Al Port d'Envalira, els cavalls
van invadir la carretera

Vam anar a bon ritme fins al segon avituallament vora el quilòmetre 80. A partir d'allà cadascú va seguir el seu ritme fins dalt del Port d'Envalira (2407 m), al quilòmetre 99. Val a dir que els últims 10 km són molt bonics, però força durs. No pel percentatge de les rampes, sinó pel que ja portes a les cames.

* Arribant al Port d'Envalira

A dalt del port ens esperava l'equip d'intendència particular, format pels nostres pares Salvador i Teresa i el nostre tiet Jordi. Moltes gràcies a tots tres. Va ser molt reconfortant veure'us dalt del port. Cal fer menció que en Salvador Baig, és el futur president honorífic del Club Gespeta i Pa de Motllo (el Di Stefano català).

* El Roger va arribar poc després

Ens vam tapar una mica i vam començar els 10 km de descens que acaben bruscament amb el Coll de Puymorens (1915 m). Tres quilòmetres de pujada suau.

Després, tot baixada i pla fins a Puigcerdà, passant per Bourg-Madame. Malauradament la meta estava situada a la part alta de Puigcerdà i ens van fer passar per una última pujada que se'm va fer molt pesada.

* Equip d'intendència: Salvador, Teresa i Jordi

* Arribada a Puigcerdà

Al passar per meta ens van entregar el diploma, amb un temps de 6 hores i 2 minuts i una mitja de 23,1 km/h. És curiós que al Roger li posessin medalla de bronze i a mi medalla d'or, tot i que vam arribar plegats i estem a la mateixa categoria. Una altra petita taca a l'organització. Tot i que no en tinc cap queixa important, ja amb l'entrega de dorsals, vam veure que l'organització era una mica més d'estar per casa, que no pas a la Terra de Remences. Tot i així, els avituallaments a mi em van agradar més, amb uns bons talls de meló i donuts!

* Vam aconseguir no fumar durant la cursa! (tot i que va costar lo seu)

Resumint, una altra marxa cap a la saca i per qui no hagi fet el Port d'Envalira, val la pena fer-lo!

Salut, pedals i gespeta per un tub!

* Diisabte, a la recollida de dorsals	* El Di Stefano català!
* Jo, a punt d'arribar al Port d'Envalira	* El Roger, arribant i el Jordi fent la foto