Avui ha estat una bona represa... però no hi èrem tots

Doncs això, que avui, tal com deia l'anterior post del bloc, era el dia de la Represa del Gespeta i Pa de Motllo.

Es conjugaven totes les circumstàncies perquè fos un dia magnífic: es presumia d'un bon dia, un bon sol, una bona climatologia, unes ganes de pedalar de manera alegre, i un bon nombre de confirmacions del Gespeta i Pa de Motllo que assistirien a la primera sortideta de la temporada... tot amanit amb una pujada d'adrenalina causada per la Inscripció massiva de corredors del Gespeta a Terra de Remences al llarg de la setmana.

Tot apuntava a un dia perfecte.

Les 9 del matí. Es confirma un dia radiant i una més que bona temperatura. Però, ai l'as, el whatsapp comença a treure fum i en rebo un que diu: "uri, buti i baig som baixa". La meitat dels confirmats es rila!!!!!!

Segueixo una mica malhumorat la meva preparació i arribo a les Casernes. Menys mal, hi ha l'Oriol i l'Esteve. Total, que decidim sortir, però amb la il·lusió de ser un bon pelotón truncada.

Iniciem la pedalada i la sortideta ha estat prou bonica i profitosa. Saltem a Ribes i des d'allà fins a Canyelles per agafar la carretera vella de Vilafranca. Després d'aturar-nos uns instants per problemes mecànics arribem a Olèrdola. Ja allí l'Esteve i jo ens havíem adonat que l'Oriol va absolutament sobrat i com un toro de lo fort que està.

Però allà els germans Shleck hem intentat fotre-li la pirula. No li hem dit que entre Olèrdola i Moja hi ha una paret que cal escalar i que s'ha d'aprofitar la baixada prèvia per agafar impuls. Li hem tret uns metres... però a mi m'ha sobrepassat cantant quan no havia arribat a mitja paret, i a l'Esteve tres quarts del mateix... hem desistit!

Des d'allà hem fet una ruta per vinyes i camins asfaltats magnífica fins a Sant Jaume dels Domenys al peu de les Ventoses. I xino xano ens hem plantat a Castellet via Cornudella, Lleger, Banyeres i l'Arboç. A Castellet ens hem deturat a esmorzar i a xerrar. Bàsicament dels rilats que no han vingut. Hem arribat a una conclusió... ELS TRES SÓN DE CAN PISTRAUS!!!!! I ja se sap, amb la gent de Canpis no s'hi pot confiar... que no és de confiança, vaja. No com la gent que el dia de la Comparsa s'enfunda l'americana de catximilpesetas de LA UNIÓ VILANOVINA!!!! En aquests si que es pot confiar!

Després de rajar de Campis ens hem dividit. L'Esteve i l'Oriol han pujat Clariana i per les Urbanitzacions han saltat fins a Cubelles per acabar a Vilanova amb uns 68 Kms a les cames. Jo he enfilat directament camí de Vilanova via xatarrero; 65 kms en total.

Com sempre, ara que vaig a dormir després d'ha ver fet quilometratge em sento a gust i satisfet... no com els rilats de Canpis!!!!!!!!!!!