Crònica Etapa 2: RUTA DE LES RETALLADES

Havia arribat la segona etapa de la ruta de les retallades, 80 quilòmetres d'asfalt ens esperaven per arribar al Monestir de Montserrat. Objectius de l'etapa: en primer lloc, seguir fent visibles les escoles que tanquen (en aquest cas l'Esparreguera II de la mateixa localitat) i lluitar per evitar-ho. En segon lloc, seguir reivindicant una escola pública i de qualitat, amb recursos i sense retallades. I per últim, posar un ciri a la Moreneta perquè se'ns escoltin els nostres anhels.

23 d’abril de 2012

Així doncs, a les 8:15 del matí comencem a posar fil a l'agulla. Trobada a la Meca de les nostres reivindicacions (l'escola Pasífae), foto de rigor amb els ciclistes, els membres de l'equip tècnic i d'avituallament, les famílies, mestres... i a pedalar.

L'inici d'aquesta etapa no era tant lleuger com en la primera, la pujada del Casino, el carrer Pi de Sant Pere de Ribes i la pujada a la urbanització Les Colines ens van posar a to les cames. Baixem lleugerament i encarem el camí cap a Sant Sadurní. Abans però, al passar per Sant Cugat ses Garrigues, divisem per primera vegada el nostre objectiu. Majestuosa com n'hi ha poques, les muntanyes de Montserrat ens avisen de la magnitud de la nostra empresa. Sembla aprop, però el conta-quilòmetres no enganya, només portem 20 quilòmetres i escaig. Anem fent camí fins a Sant Sadurní i allà ens espera la segona dificultat muntanyosa, una pujada d'uns quatre quilòmetres ens espera per poder arribar a Masquefa. Aquesta ascensió ja comença a passar factura a les cames dels ciclistes i el cotxe d'avituallament ha de subministrar aliments per tal de poder seguir endavant.
Amb més o menys dificultats, els intrèpids ciclistes arribem a Masquefa. Allà, un entramat de carrers, urbanitzacions, baixades bèsties i pujades més bèsties ens comencen a donar comptes de la duresa de l'etapa i ens guien, desprès d'una merescuda baixada, fins a Esparreguera, punt àlgid de l'etapa.

Val a dir que vam tenir una rebuda magnífica. Famílies agermanades per una bona causa de l'Escola Pasífae i l'Escola Esparreguera ens esperaven per anar junts fins a l'escola i fer un piscolabis amb la foto de rigor. Va ser un moment molt maco. Veure la rebuda de les famílies amb la seva pancarta i unir-se a la reivindicació de la ruta va ser, sens dubte, el millor moment des que aquesta pedalada reivindicativa va començar.

Un cop refrigerats, els ciclistes vam continuar la nostra marxa. Després d'un inesperada punxada de roda, el pilot va avançar cap a Collbató per fer una magnífica baixada fins a l'Aeri de Montserrat. Ja només quedava la última pujada. La pujada.

Arribat aquest punt, els ciclistes (amb l'incorporació d'un pare de l'escola) vam acordar anar cadascú al seu ritme. Les forces ja eren justetes i calia dosificar-se per arribar dalt. Al cap d'una horeta, tothom era a dalt apunt per degustar el deliciosos menjars que ens havien preparat les famílies. Val a dir que la pujada es va fer més amena i divertida gràcies als ànims incondicionals dels cotxes d'avituallament que et feien sentir com si fossis al Tour de França. Magnífic.

Un cop arribats i dinats, foto commemorativa de l'acte, ciri a la Moreneta i cap avall que fa baixada. Havia acabat la segona etapa, però nosaltres ja pensem en la tercera, que segur que millorarà les dues anteriors; i és que dissabte que ve visitem Reus i Tarragona visitant tres escoles més. Hi ha ganes de ruta, hi ha ganes de reivindicació, hi ha ganes de seguir pedalant tots junts: ciclistes, famílies, mestres i qui s'hi vulgui afegir.

Fins la propera.

Salut, educació i pedals!


by Esteve Corominas