5 d’abril de 2011

Per fi, la clàssica de Pontons!

* A dalt les Ventoses
Per fi he pogut fer la clàssica de Pontons!

Després de diversos intents frustrats per pluja, mandra o la divina providència, el passat dissabte, l'Uri, l'Otero i un servidor, vam fer la clàssica de Pontons: Pantanu, Ventoses, Pla de Manlleu, Pontons, St. Martí Sarroca, Vilafranca, Canyelles i cap a casa. Tot i que havíem quedat a les nou, vam sortir a quarts de deu, perquè l'Otero treballa de nit i se'ns va adormir.

Al pantà ja vaig veure que l'etapa se'm faria llarga, perquè tot i que pels altres anàvem al tram-tram, per mi era el tercer dia de l'any que sortia i la veritat és que les meves cames estan força fluixes.
Tot i així vaig pujar el Mont Ventós a un bon ritme (per mi, és clar). Potser va ajudar el compact que em van portar els reis.

* Vam parar a fer un refrigeri
Malgrat les bones sensacions pujant les Ventoses, al falso-llano del Pla de Manlleu ja vaig començar a fer la goma amb els altres dos i va durar la resta de l'etapa. La veritat és que vaig acabar arrossegant-me per la carretera.

A Vilafranca vam decidir no tornar per Moja i les Colines i escurçar l'etapa tornant per Canyelles.
L'Uri no havia pujat mai al Castell d'Olèrdola, així que ells dos van enfilar cap amunt, mentre jo els esperava a baix, fent estiraments, menjant una barreta i... fumant-me un pitillo :)

A la foto es pot apreciar com el Pitbull assessinu despenjava al Cancellara català.

* Pujada al Castell d'Olèrdola
Després d'aquesta etapa he vist que em queda molt d'entrenament si vull assolir els 185 km de la Terra de Remences. I només queda un mes!

Salut i amunt gespetes!

3 comentaris:

  1. Bravo Baig! no tinc paraules, l'emoció m'ha fet saltar una llàgrima quan has explicat lo del pitillo..., però ara no se quin tipus de sentiment és aquest.
    Tinc ganes de fer una sortida tots plegats.

    ResponSuprimeix
  2. jejeje, de fet, al llarg de l'etapa van caure tres pitillos!

    ResponSuprimeix
  3. La vostra aventura al Castell d'Olèrdola de diumenge em va inspirar ahir. Vaig anar a treballar amb bici i de tornada vaig decidir canviar la ruta de retorn per les Colines, que se m'està fent pesada. Em vaig decidir a baixar per la C-15 fent ascens al Castell d'Olèrdola i pujant la carretera antiga de Canyelles.

    Carai quina paret la del 1r quilòmetre al Castell d'Olèrdola. Potser feia 15 anys o més que no hi pujava i vaig flipar.

    ResponSuprimeix