12 de juliol de 2013

Transpirinenca 2013 - El dia abans

Ja marxem!

Demà dissabte començarem a pedalar a Roses. Durant set dies (set etapes) intentarem travessar els Pirineus amb bicicleta de carretera. Feia anys que no afrontava un repte esportiu. Un repte que té una llargada aproximada de 730 km, comença a Roses i finalitza a Hondarribia. L'emoció és màxima i els nervis a flor de pell.


La ruta, per fer-ho fàcil (sarcasme) va a buscar les dificultats orogràfiques i de tradició ciclista més nostrades del Pirineu; les catalanes (Bonaigua, Cantó, Coll de Josa) i les franceses (Portillon, Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Aubisque, Marie Blanque o Soudet) i molts d'altres que, sense tenir tant nom, ens posaran a prova.


El repte esportiu m'emociona molt, de fet des que per Nadal va començar a veure la llum no ha passat dia sense rumiar-hi una mica, però m'emocionen moltes altres coses que hi giren al voltant. Una, la companyia; jo sempre he dit que hi ha llocs, moments, situacions, que són mitja vida, i que l'altra mitja és poder-ho compartir. Doncs bé, la companyia amb qui ho compartiré és magnífica.


Permeteu-me que comenci amb els quatre cosins. L'aventura és compartida amb el meu germà, l'Esteve, i els meus cosins, el Roger i el Pau (probablement, i encara ara, les persones amb qui he compartit més estius de la meva vida). Jo sempre he estat molt familiar i poder compartir aquesta aventura i l'afició a la bicicleta amb ells per mi és extraordinari. Els altres dos participants ciclistes són els Oriols, el Cruells i el Puig, que estan forts com un roure i ens ajudaran a assolir amb èxit l'efemèride.

I com que això és el mes semblant que he fet a una ruta de Traques o a uns campaments del Drac Màgic d'ençà que vaig deixar de ser monitor, tant importants som els ciclistes com la intendència. Ens acompanyen la Teresa i el Salvador (els meus oncles) i l'Assumpta (la meva mare) i això ens permet portar les bicicletes sense carregar-hi bultos. Que ja és molt! Algun dia dedicarem una crònica a la intendència i la seva tasca.


I no m'oblido dels que es queden, el Magí, el Bernat i l'Anna. Poder participar en aquest repte és gràcies a la comprensió, l'estima, el recolzament i l'entusiasme que em transmeten. Això és així i punto (encara que a l'Anna li pugui fer vergonya llegir-ho). Ah, i del Joan i la Pepi, els magnífics monitor i monitora del casal d'estiu de “muntanya” al qual van entre setmana (les 24h del dia durant 5 dies seguits) el Magí i el Bernat!


Acabo. La intenció és penjar alguna crònica cada dia des de les diferents escales que farem (Ripoll, La Seu d'Urgell, Vielha, Sta. Marie de Campan, Laruns, Musculdy i Hondarríbia (dependrà dels punts d'Internet als quals puguem accedir per fer-ho) i anar informant de l'etapa en directe via Twitter en algun hashtag que ens inventarem. Si voleu, esteu convidats a seguir-nos i animar-nos.


1a. etapa, demà, entre Roses i Ripoll (120 km amb el coll de Coubet-Canes com a principal dificultat a l'altura d'Olot).


Salut i pedals!


1 comentari: