Transpirinenca 2013 - Un més després

Quan l'any passat els meus cosins i mon germà em van convèncer d'anar a fer la Transpirinenca, no sabia si agafaria el punt de forma necessari per realitzar aquesta gesta. Amb poc més de 700 km d'entrenament, sé del cert que no el vaig assolir, però tot i així vaig aconseguir fer els 750 km de bogeria extrema que vam fer. Sabia que seria molt dur i que patiria molt, però no m'imaginava que tindria tantes ganes d'abandonar com les que vaig tenir!

M'emporto molts records d'aquesta gran ruta: els magnífics paisatges per on vam passar, la gran intendència que portàvem, la pedregada del càmping amb en Kosmo campant per allà en su salsa, l'anaconda del Pitu sota el porxo, la pudor del madform, el spa de broma, la devastació de l'aigua baixant del Tourmalet, la llufera del Roger per iniciar un atac, les meves estratègies per intentar guanyar l'Arcadi, la quantitat de drogues que em va vendre el putu Mer-k i que no em vaig prendre de lo horribles que estaven, els relleus de l'Arcadi, mon pare empenyent-me a la Bonaigua i ma mare fotografiant-ho i provocant la meva desqualificació, les fotos de l'Assumpta, els raviolis que vaig devorar tot i que no m'agraden, #epoperfavor, els vídeos de l'hostessa i companyia, la superioritat que demostrava el líder etapa darrera etapa, director damissió, el consum de pitillos durant l'etapa que augmentava proporcionalment amb la fatiga acumulada, la gorra a topos que finalment em vaig poder posar, la ruta de pintxos i txacolí i lo bé que li va sentar al Funi, el "seto, seto... aaarggghh",  l'intent de pujar el Jaizkibel a pilota picada, el #dolomiti2014-suvaidir...

Els records són molts i la veritat és que ara, un mes després, miro endarrere i m'alegro moltíssim d'haver participat d'aquesta aventura. Em sento igual a com em sentia un mes després de tornar de colònies. M'he llegit les cròniques de l'Arcadi amb nostàlgia i ja tinc ganes de tornar a pujar a la bici (tot i que encara està a casa mons pares).

Finalment he connectat el Garmin a l'ordinador i m'he posat amb els tracks, les fotos i tota la pesca. També he pensat que mirar moltes fotos a vegades fa mandrota, així que n'he fet un vídeo perquè sigui més amè. Podeu consultar tot el que ha envoltat aquesta expedició en aquesta pàgina: Transpirinenca 2013

Ara només queda trobar una data per fer un sopar (o una barbacoa) i mirar-nos les fotos mentre expliquem batalletes.

M'acomiado advertint-vos que aviat començaré a preparar l'estratègia per passar-vos per la pedra a la propera gesta: Dolomiti 2014 - #suvaidir

Salut, pedals i gespeta per un tub!!!

<< Etapa 7 - Inici