Crònica ciclista del Pont: 1a part

Quan ets a la falda de Montserrat, amb quatre dies ben bons per davant, amb previsions meteorològiques favorables, amb una terrassa i un pati amb vistes incomparables de Montserrat, i (el que és més important) amb la bicicleta a l'abast, no et pots resistir. 

I no et resisteixes, el tercer dia que et lleves, esmorzes fort, et vesteixes, comproves que les rodes estiguin ben inflades, omples el bidonet d'aigua i som-hi a pedalar.

Estic a Sant Cristòfol i després d'un km de pujada severa arribo a la carretera que després d'un descens de 6 kms aproximadament em portarà a Castellbell i el Vilar. Aquest és un municipi dels típics que boreja el Llobregat, tres nuclis que fan del poble un entramat urbanístic allargat. Surto del municipi per l'antiga carretera que va vorejant el riu i, al cap de tres kms o quatre kms em planto a Monistrol; llest per iniciar l'ascens.

Agafo el mític gir a la dreta i inicio l'escalada. Avui l'afronto per tercera vegada i ho faig amb la clara intenció de fer més quilometratge que el de pujada a Montserrat. Per això i perquè la setmana és llarga i al cap de dos dies em trasllado al Berguedà, també amb la bici, em plantejo no buscar mitja ni forçar la màquina.

Són vuit quilòmetres de pujada que després de fer-los dues vegades en menys d'un any ja em sé de memòria. Per tant, és una pujada excel·lent per recuperar cames després de quasi un mes sense agafar la bici, i fer quelcom de meritori (ull, la pujada a Montserrat està referenciada en el llibre Guia de Colls de Catalunya, Andorra i Balears de Frederic Ràfols, un il·lustre vilanoví) 

Durant la pujada és pertinent explicar que em sobrepassa un company ciclista que, a diferència de mi, encara té ànims de fer mofa sobre els nostres gustos esportius i els recorreguts escollits. Òbviament ni li vaig veure la cara i el culet doncs durant uns segons. Anava fletxat el paio. Potser no va ni escoltar la meva resposta. Val a dir que, abans de coronar, jo també vaig avançar un grup de tres ciclistes... sorprenent!

A dalt em menjo una mica de barreta energètica, bec un glop d'aigua i tornem-hi. Porto uns 24 kms a les cames i, com a mínim els vull duplicar. A la sortida del pàrquing del Monestir desestimo baixar fins a Monistrol i agafo la carretera de mà esquerra que es dirigeix a Santa Cecília i al Bruc. Molt recomenable malgrat que és d'aquella que els meus companys del Gespeta i Pa de Motllo dirien que és un falso llano, és a dir, és un puja i baixa de nassos que m'exigeix pujar pinyons i cames. Però si, és molt recomanable gràcies a les bones vistes que té.

Al cap d'uns nou o deu quilòmetres arribo a una que, a mà esquerra et dirigeixes al Bruc i, a mà dreta direcció a Manresa. Trio, a contracor, l'opció de la dreta i inicio un descens que al cap de 6 kms em conduirà al trencall cap a Marganell, el proper poble pel qual passo. D'allí, cap a Sant Cristòfol via una pujadeta de tres kms.

En fi, 50 kms que em serveixen per anar obrint boca de cara a una segona part de setmana més que interessant i amb objectius suculents.