22 de juliol de 2013

Etapa 7: Mauleón - Hondarríbia

Finalment ahir vam consensuar la ruta de la darrera etapa de la Transpirinenca, la que ens havia de conduir directament a destí, a Hondarribia. Però també ahir vam confirmar que el Roger, com ja havia mig insinuat algun dia abans, abandonaria la comitiva i la bici de carretera per calçar-se la BTT i les alforges i prosseguir la seva ruta cap a Navarra i anar retornant a Catalunya per una ruta més al sud de la que hem fet. És un heroi!!!

Així que a l'hora de marxar cap a Hondarribia el pilot s'havia reduït a 5 ciclistes. L'hora era la de sempre i no amenaçava pluja (tot una novetat). El recorregut era orogràficament desconegut, però tots teníem l'esperança que no amagués grans dificultats muntanyoses.

Els trenta primers quilòmetres s'han fet força bé i amb una hora els teníem recorreguts. Hem pogut rodar a una bona velocitat, tots agrupadets i passant bons relleus. Però a partir d'aquest km el País Basc francès no ha perdonat i hem encadenat un llarg trencacames de puja-i-baixa per colls, collets i repetxons que ens han castigat amb duresa les cames.

El paisatge, no obstant això, oferia grans paratges i vistes de les que gaudíem sense parar de pedalar.

A l'altura de Hasparren ens hem deturat a fer un tentenpié i ens hem agrupat amb la inestimable intendència que ens ha proveït d'aigua. El recorregut ha seguit igual de dur com abans de l'aturada fins que a 15 km de Saint Jean de Luz ha retornat el pla i hem aconseguit un bon ritme de ruta. Malgrat això, a Saint Jean de Luz hi hem arribat justos de forces i hem decidit deturar-nos novament per dinar.

El menú, en aquesta ocasió, ha estat majoritàriament d'amanida de pasta. 15 km ens separaven del destí i no volíem defallir.

Els darrers km de la ruta han estat per la costa. Una carretera molt maca de vistes, però, de nou, un autèntic trencacames. Un cop a Hendaya hem deixat endarrera França i de seguida hem divisat el cartell del final de la ruta, Hondarribia.

Hem acampat al càmping que hi ha al peu del Jaizkibel (port mític d'Euskadi), però que no hem tingut valor de pujar. Per avui de gestes ciclistes ja en teníem prou.7 etapes realitzades i 750 km després d'iniciar la ruta a Roses ens trobàvem al Mar Cantàbric i podíem cantar victòria. Repte aconseguit!!!! L'abraçada entre els 5 valents no la vam immortalitzar fotogràficament. Tampoc la gerra de mig litre de clara que ens vam beure a la terrassa del bar del càmping.

I aquesta última nit: pintxos i txacolí a mansalva!

Cap comentari:

Publica un comentari