19 de juliol de 2013

Etapa 6: Laruns - Mauleón

Avui ens hem llevat amb el cel clar. Tot i la dansa de la pluja que va fer en Pau per intentar descansar, l'acord d'ahir va ser que si ens llevàvem amb un cel així, faríem camí. I així ho hem fet. Ep, i amb vestuari net i polit.

Hem acabat de baixar les darreres pendents de l'Aubisque i hem enfilat cap a Bielle on hem iniciat l'ascens al Col du Marie Blanque. Avui hem tingut un sol lluent durant tot el matí i el Marie Blanque s'ha fet menys feixuc que el primer port de la jornada anterior. A més, ens ha ofert unes vistes i uns passos per carreteres cobertes d'arbres d'allò més bonics. A destacar la presència d'una ginet de cavall molt simpàtica que ha saludat els ciclistes més ràpids (els Oriols i l'Esteve).

Després de la baixada del Coll, i d'un enllaç de 15 km feixuc hem iniciat la pujada al col du Huratate. 6 km amb unes pendents impressionants per una carretera estreta i un asfalt molt rugós. Ha estat dur, molt dur, que únicament la bellesa del port ha aturat algun corredor d'acceptar el coll del Director de carrera. Director damissión (dimissió en argot transpirenaic). Val a dir que el líder, l'Oriol Cruells, a mitja pujada ha patit l'atac d'un tàbac que l'ha estat a punt de tirar de la bicicleta.

Al capdamunt del coll, el més solitari de la transpirinenca, hem improvisat un menjador i la Intendència ens ha fet uns entrepans i uns croissants. Llarga vida a la Intendència.

Un cop tips hem fet un curt descens i hem començat a pujar el Col du Labays, a 7 km de l'altura del coll anterior. I just quan en mancaven 4, amb els tres galgos ja per davant, l'Arcadi ha rebentat la roda (coberta i càmera) i ha hagut de parar la seva pedalada. En Roger s'ha deturat amb ell i li ha canviat càmera i coberta sota una intensa pluja que ha caigut just aleshores (ja és mala sort).

En Pau ha passat pel seu costat i davant les instruccions de l'Arcadi i del Roger ha prosseguit ruta arribant a dalt, finalment, per davant d'algú. Finalment ha pogut lluir la gorra de topos vermells de Rei de la Muntanya que s'estava florint a la seva bossa.

Lluny de finalitzar la pujada, i sense baixar, hem seguit fins al Col du Soudet, 4 km més amunt. I aquí hi hem assolit presumiblement el darrer coll de la Transpirinenca. El desgast de totes les jornades ha provocat un enllaç de 40 km fins al càmping dur i feixuc, però ja som a lloc, amb el campament muntat i a punt de sopar.

Demà afrontem la darrera etapa de la ruta, fins a Hondarribia. No hi ha clara, a hores d'ara, quina ruta seguirem, però el cert és que arribarem i ens menjarem pintxos i beurem txacolí per parar un tren.



Cap comentari:

Publica un comentari