19 de juliol de 2013

Etapa 4: Vielha – Sta. Marie de Campan

Si ahir qualificàvem l'etapa com de dura tant pels desnivells dels colls i per la climatològica adversa avui no s'ha quedat gens curt. Hem fet una etapa que el Tour de França podria signar sense gaire escarafalls (possiblement fent algun quilòmetre més) amanida de nou amb una climatologia adversa que no ens ha deixat ben xops gràcies als reflexes dels valents ciclistes.

Hem sortit més d'hora que en les etapes anteriors (3/4 de 9) atès que la nit l'hem fet en el bungalou i no hem hagut de desmuntar campament. Però no en l'horari previst ja que l'Oriol Cruells ens ha tingut esperant amb la bici a les mans ben bé 10 minuts per unes necessitats sobtades.

De sortida del càmping hem enfilat camí cap a Bossost seguint amb el testimoni de les riuades que van afectar la Vall d'Aran el mes de juny i que ens han ofert un panorama dur des que ahir vam arribar a Salardú. Just abans d'arribar a Bossost hem enfilat un trencall a l'esquerra que ens ha conduït a afrontar les rampes de la primera dificultat muntanyosa, el Pourtillon; un port de 1a. categoria al capdamunt del qual hi ha la frontera amb França. Sense tenir unes grans rampes els ciclistes l'hem pogut afrontar a bon ritme arribant amb poques diferències entre ells. A destacar l'atac del Pau al Roger en els darrers 50 metres que no ha donat els seus fruits atès que l'esprint del Roger ha estat excels (tot plegat molt trist per part del petit dels Cigarrito Baig ja que el Roger l'ha pujat fins a dalt).

L'etapa no donava treva i després d'un descens ràpid i curt ens hem plantat a Bagneres de Luchon des d'on ja hem començat a pujar les rampes del port més important de la jornada, el Col de Peyresourde. El coll té uns 14 quilòmetres durs que hem afrontat sota un senyor sol que ha fet suar d'allò més la cansalada dels intrèpids ciclistes. El port de 1a. categoria ha tornat a posar de manifest qui és el ciclista amb més força del grup. L'Oriol Cruells ha arribat amb una distància considerable respecte l'Esteve i l'Oriol Puig, el Roger ha distanciat l'Arcadi en les darreres paelles de port (val a dir que el Roger ha fet trams en direcció contrària per anar a trobar a l'Arcadi per mostrar la seva indignació pel recorregut triat pel director de cursa), i en Pau ha llepat lo que no està escrit sota la calor.

Cal destacar del Peyresourde la companyia d'uns ciclistes que anaven amb BTT que feien la transpirinenca amb alforges. Hem compartit unes birres i s'han fumat uns canutus al cim. També al cim hi hem dinat uns entrepans i uns creps de sucre.

El descens ha estat ràpid fins a Arreau i just quan estàvem a punt de pujar les rampes del tercer port de 1a. categoria de l'etapa, el Col d'Aspin ens ha caigut un ruixat que hem esquivat aixoplugant-nos en un porxo que providencialment hem trobat. Els vint minuts que hem estat al porxo donaria molt a parlar i se'n podria escriure una cònica sencera a partir d'animals invertebrats, però això són figues d'un altre paner.

Un cop acabat el ruixat hem començat a pedalar de nou. Les rampes a l'Aspin no han estat dures fins ben entrada la pujada. Això ha permès que el ritme de pujada dels ciclistes fos ràpid i no hi haguessin grans distàncies. De fet, en Pau ha protagonitzat una persecució a l'Arcadi digne de ressaltar. En una primera fase acompanyat d'en Roger i en una segona fase sol, però els tres darrers quilòmetres de l'Arcadi han estat a un ritme superior al que ha portat en la ruta fins ara i, al final el Pau no ha pogut culminar la remuntada. Però l'etapa li ha donat ànims de cara a l'endemà.

A destacar de l'Aspin també ha estat la rebuda que han tingut els quatre primers ciclistes que hi ha arribat per part d'un entregat grup de japonesos que hi havia, i també el semi-atac d'una vaca sobre el Roger.

El càmping en el que havíem de passar nit era a mitja baixada del coll i hi hem arribat ràpidament. Sortosament era així, perquè, un dia més, just tres minuts més tard de tenir el campament muntat ha descarregat una tempesta d'aigua, vent i pedra dignes de ressaltar. Ens l'hem mirat des del lavabo veient com patien les tendes.

El càmping, situat entre la carretera que accedeix a Aspin i la que puja fins a Horquets d’Encizan (un nou coll que ha descobert el Tour des de fa uns anys) ens ha permès anar a fer un tomb per uns paratges de muntanya d'allò més bonics quan ha finalitzat la tempesta.

A quarts de 10 ens hem posem a dormir, l'etapa de demà requereix d'un bon descans. Una altra etapa que podria signar el Tour, Tormalet per la vessant de la Mongie i l'encadanament dels ports Soulour-Aubisque. Dos ports de categoria especial i mítics d'entre els mítics.

Cap comentari:

Publica un comentari