19 de juliol de 2013

Etapa 5: Sta. Marie de Campan - Laruns

La nit no ha donat treva i ha tornat a ploure. El cel a les 7 del matí estava encapotat, però hem sortit amb la motivació de qui està convençut que avui afronta un gran repte personal. L'autor de les cròniques fa uns 20 anys que va pujar els ports del Tourmalet i de l’Aubisque, i fins fa quatre dies no hagués cregut mai que podria ser-ne capaç amb 34 anys.

En primer lloc descens del que quedava del Col d'Aspin que havíem pujat el dia anterior i ràpidament hem encarat els primers dels 17 quilòmetres del Tourmalet. Just en els primers hem trobat uns companys ciclistes de Vilanova que ens han advertit que en l'altra vessant hi havia talls de trànsit (cap dels sis ens hem arribat a imaginar que seríem testimonis d'un escenari dantesc de destrucció de l'acció humana per les forces de la naturalesa).

La pujada ha estat feixuga i per davant el Roger, just en un tram entre les galeries (semi-túnels) i la Mongie, ha obert les hostilitats incrementant el ritme amb un atac. El corredor més fort, l'Oriol Cruells, i l'Esteve han respost i ràpidament han donat caça a l'animador de la pujada passada la localitat de la Mongie. L'Oriol Puig, amb el seu ritme constant, també li ha donat caça i l'ha sobrepassat. No obstant això, el Roger tenia preparada una nova estampa, a l'arribar, en la darrera rampa, s'ha desviat de la carretera per anar a parar a una placa de neu que hi havia per tal que la foto de l'arribada fos d'allò més impactant.

Per darrera la pujada ha estat sense hostilitats i el Pau i l'Arcadi han pujat bona part del recorregut junts i donant-se relleus conscients de la dificultat del coll. No obstant això, just abans d'arribar a les galeries, en Pau no ha pogut seguir el ritme de l'Arcadi i a dalt han arribat en aquest ordre.

Naturalment, ens hem fet la foto en la mítica escultura del ciclista que hi ha al capdamunt.

La baixada ha estat marcada per l'escenari dantesc que va deixar les riuades del més de juny (les mateixes que van afectar la Vall d'Aran). Cases derruïdes, cotxes que encara estan enmig del riu, trams de carretera que ja no existeixen, ponts derruïts... Hem estat mitja hora parats abans d'arribar a Argelers ateses les restriccions de trànsit. Quan finalment hem pogut emprendre de nou la marxa hem passat per trams fangosos que ens han deixat les bicicletes ben brutes (tot molt dantesc).

Després de dinar a Argelers un entrepà americà (carn picada, amanida i patates fregides – tot plegat dins del pa-) hem fet via cap a afrontar el Soulour. El Soulour té dues parts diferenciades, una primera amb tres quilòmetres molt durs i 9 més que planegen picant amunt que han estat molt durs gràcies a l'intens trànsit de la carretera, al sol de justícia que queia i al desgast acumulat al Tourmalet. I una segona part de 7 km amb les rampes més dures (una que arriba al 17%) en la que el cel s'ha anat tancant, ha desaparegut l'extrema calor i, finalment ha caigut un ruixat que ha fet arrecerar al Roger, a l'Arcadi i al Pau sota dels arbres (els altres tres han estat més valents i han continuat la pujada fins al cim). Un cop ha cessat la pluja s'ha emprés de nou la pedalada fins a arribar a un port que hom ha qualificat de més dur que el primer coll de la jornada.

Del Soulour a l'Aubisque hi ha un enllaç de 3 km de baixada i 5 km de pujada en una carretera molt aèria que hem afrontat amb trams de boira i la carretera mullada. Aquest tram és, malgrat la seva duresa, dels més bonics paisatgísticament parlant ja que discórrer pel Cirque du Litor i ofereix unes vistes meravelloses.

Un cop al cim de l'Aubisque cal destacar els croissants que ens tenia preparats la intendència, les magdalenes de gers que varem comprar i el vestuari del Pau per afrontar la baixada del coll, amb forro polar inclòs.

De la baixada fins a Laruns cal destacar el ramat d'ovelles que se'ns ha creuat a la carretera. I, un cop a baix, cal destacar el banyet en un spa de mentida, la rentadora i assecadora que hem pogut fer amb els maillots i cullotes bruts i llefarnosos i, naturalment, el ruixat d'aigua que ha caigut.

L'etapa d'avui ha estat llarga i hem anat a dormir més tard. Hem debatut si demà el dedicàvem a descans o prosseguíem la marxa. Hem acordat que si ens llevàvem i feia bon dia prosseguiríem. Per si de cas, l'etapa de demà és una incògnita; pujarem al Marie Blanque (un altre clàssic del Tour) i encadenarem tres ports que desconeixem, l’Houratate, Labays i Soudet en una etapa que pot arribar a tenir 116 km.

Cap comentari:

Publica un comentari